Entrevista Enric Puigventós (Grècia)


    
     A continuació, us presentem l'entrevista a Enric Puigventós (optometrista d'Ocularis) respecte a la seva experiència al camp de refugiats, Petra Olympus, el passat mes d'Octubre de 2016. Ocularis va desplaçar-se per primera vegada a Grècia per donar assistència sanitària visual. Actualment, seguim treballant amb aquest projecte per tal d'abarcar major nombre de persones en diversos camps de Grècia.


1.     Quin era el teu paper en aquest viatge?
   La meva tasca en aquest viatge va ser la de òptic i optometrista. Realitzant exploracions visuals a la població del campament, tant en pacients adults com en nens. I prescrivint ulleres a tots aquells que ho necessitessin.


2.     Quan, on i en quines condicions es feien les visites?
    Les visites es realitzaven durant tot el dia, des de les 10 del matí fins a les 18:00 aproximadament. Vàrem improvisar un gabinet d´exploracions en una sala annexa a les habitacions que utilitzaven com a consultori mèdic en un edifici que anys enrere havia estat un manicomi.


3.     Quin tipus de casos us vau trobar? Et va sorprendre alguna cosa?
      Vàrem trobar des de pacients prèsbites (persones per sobre dels 40 anys de vida amb problemes en la visió propera, amb vista cansada), fins a una família sencera amb 4 membres afectats amb glaucoma congènit, sense cap tipus de control oftalmològic, dels quals dos havien perdut totalment la visió.  
     El que més em va sorprendre va ser el cas d´una noia amb un queratocon bilateral (alteració degenerativa de la còrnia) en un estat tan avançat que li afectava completament la visió i no podíem millorar-la de cap manera amb ulleres. L’única solució per aquesta noia era el transplantament de còrnia amb força urgència.


4.     La situació que us vau trobar al camp, era com esperaves?  Què és el que més et va impactar?
      La situació no va ser per res l'esperada. En tots els sentits va ser pitjor del que em podia pensar. El que més em va impactar van ser les mirades de decepció, de falta d´esperança que tenien la majoria de la població adulta del campament. També veure 700 nens sense escolarització i gran nombre d´adolescents sense possibilitat d´estudiar ni de treballar, sense poder ocupar el temps en res i sense esperança de millorar o canviar la situació.


5.     Què n'opines d'aquesta experiència?
   Ha estat una experiència que no crec que pugui oblidar. Ha estat impactant, gratificant i a l´hora traumàtica per ser conscient de les necessitats existents i reals que tenim tan aprop.


6.     Voldries transmetre alguna cosa a la gent que ens llegeix?
    Tot i que a la premsa ja pràcticament no es parla d´aquest conflicte, segueix existent i cada cop va a més. Hem de ser conscients i reaccionar cadascú, des de les seves possibilitats, de que hi ha milers de persones que estan en una situació dramàtica, i no tan sols això, sinó que pràcticament no tenen opcions de canviar-la ni de millorar-la. Son éssers humans que han perdut tot el que tenien i es troben en un continent on ningú els vol. Realment la situació es terrible.


7.     Per últim, alguna cosa que vulguis afegir?

     M´agradaria, tan sols per acabar, agrair públicament a tota la gent que tan física com econòmica, com logísticament està ajudant i fent possible que l´ajuda arribi a tota la població refugiada a Grècia i a altres parts del mon.